Amb un to i un llenguatge col·loquial, Oliver pretén fer reflexionar aquestes classes socials per a estendre les seves idees sobre societat i política, unes idees que abracen molt àmbits diferents. És per això que no són freqüents els personatges tipificats que trobam en Emili Vilanova o Gabriel Maura, per citar un dels autors costumistes més reconeguts, i tampoc gaires escenes còmiques. Sí que hi ha, en canvi, l’enyorança del passat, de l’època de la joventut de l’autor en contemplar els canvis que s’han produït a Palma, tant pel que fa a l’arquitectura com a les festes populars, tot i que Oliver és encara molt jove, no arriba a la trentena, quan escriu aquests textos. Podem dir que Miquels dels Sants Oliver, a partir dels anys noranta del segle XIX, es converteix en un escriptor de nivell, que domina l’ofici i, per això, sap triar el gènere que més li convé per a transmetre el seu missatge. Alhora, pensam que Oliver supera les limitacions del costumisme, no per a la creació d’una trama novel·lesca, però sí en la profunditat psicològica i singularització dels personatges, així com en l’elecció temàtica. (del pròleg d’Ignasi Serra Nicolau)
