Passat el tr
ngol de 1714, sis dcades de creixement sota un rgimopressiu per
interessat a explotar els recursos del pa¡s per a una represa imperial transformaren
l'economia i l'espai de la ciutat. L'aposta per la producci¢ cotonera, vinculada amb la
mecanitzaci¢ fabril a Europa, subratll
la singularitat deBarcelona dins d'Espanya.
La manca de sintonia amb la Coronaesclat
el 1773 en l'oposici¢ al servei militar
obligatori,considerat incompatible amb l'economia urbana.
Pedro Rodr¡guez Campomanes, figura clau del govern, va presentar aleshores la
dispersi¢ per la ruralia com una estratgia deprogrs industrial en tot el territori
espanyol. Lesinstitucions barcelonines, que no es podien enganyar sobre els
seus motius, van trobar en Antoni de Capmany un escriptordisposat a defensar
l'economia urbana aprofundint els valorsil·lustrats proclamats pel ministre.
Sobre basedocumental, Capmany va definir Barcelona com a punta de llana delprogrs
social i econmic des del segle xii, amb unaprovocadora afirmaci¢ del car
cter
democr
tic de lesinstitucions autctones. La seva teoritzaci¢ d'Espanya com a naci¢
de nacions el 1808 i les intervencions a les Corts de Cadismostren una elasticitat i
una adaptabilitat que s¢ndistintives de les aportacions culturals amb capacitat de
transcendir totes les conjuntures. 
