Els alumnes catalans obtenen uns resultats que es troben molt per de sota del que el país pot legítimament aspirar. Però, si avaluessin el nostre sistema educatiu per les seves pretensions morals, probablement ocuparia la primera posició del món. Les nostres escoles savaluen més dacord amb la noblesa dels seus propòsits que amb la realitat dels seus resultats. Això posa de manifest una gran confusió moral que no és, en absolut, aliena als resultats. Una de les manifestacions daquesta confusió és loblit de la dimensió política i republicana de lescola. Avui la nostra escola es mostra més preocupada per preservar la salut anímica del "jo" dels alumne que per formar ciutadans competents i sembla considerar més noble fomentar lespontaneïtat (suposadament) innocent que lemulació de la virtut. Cal, doncs, recuperar la dimensió política de la pedagogia, sense la qual lescola es desvirtua a ella mateixa. No deixa de ser sorprenent que a Catalunya, és a dir, al si duna societat que vol entendres a ella mateixa com una nació, el valor de la transmissió sigui contínuament qüestionat.
