hi he pensat molt sovint, en aquell viatge, i magrada imaginar que tot el que va passar dençà que el vam iniciar no va ser per casualitat. no, no va ser per casualitat que vaig haver de viatjar a rwanda, al cor dàfrica, per assabentar-me de les atrocitats que shi havien comès; que vaig haver de davallar fins al cor de les tenebres per prendre consciència de com era el món, de qui era jó, de quina relació tenia amb tot el que menvoltava. però també, en laltre plat de la balança, per poder conèixer persones com la vídua gambaya, com el daniel matamaya, com el john i lanna smith, com el jean-pierre, com el bonaventure i, fins i tot, com el sergent lafont, el patrick, que per a mi, malgrat tot, sempre seria el sergent cara de gos. rwanda 1994 és el relat dun viatge al cor dàfrica, un viatge que havia de ser una experiència emocionant, amb safari fotogràfic entre zebres i lleons, i que es converteix en una experiència traumàtica, dolorosa i, potser per això mateix, enriquidora. la gemma, la narradora i protagonista, és una noia amb un humor àcid i una llengua esmolada, una noia inconformista i reivindicativa, que mai no està contenta, que manté una relació complexa amb els pares en què el conflicte no exclou la complicitat. tenia quinze anys, gairebé setze, i tenia els problemes de qualsevol noia daquesta edat. els problemes de qualsevol noia daquesta edat més un dafegit: la fal·lera viatgera del meu pare.
